DIVIDEND DIGITAL: EL NEGOCI DE LES ONES

Un dels termes de moda en els darrers anys, en parlar de l’espectre radioelèctric, és ‘dividend digital’, aquella part de l’espectre, aquelles freqüències que queden alliberades un cop s’ha produït l’apagada analògica, el pas de la televisió al digital. Són, doncs, les freqüències que abans eren ocupades per les televisions, públiques i privades.

Una col·lega de la Universidad Carlos III de Madrid, M. Trinidad García Leiva, va escriure alguns articles on s’explicava el terme i les seves implicacions amb claredat diàfana, de la mateixa manera que va explicar, a partir de la seva tesi doctoral, per què tenim TDT, què hi ha al darrere i què se suposa que havia de ser.

Alguns exemples, per si els voleu consultar:

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3674194

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2968440

http://grupo.us.es/grehcco/ambitos20/15segovia.pdf

http://www.adcomunicarevista.com/ojs/index.php/adcomunica/article/view/4/15

Com sempre recomano als alumnes, cal fixar-se en quina data van ser escrits i tenir present, doncs, que hi ha coses que han quedat superades però no l’anàlisi de base.

El Ministerio de Industria, Energía y Turismo té una pàgina oficial dedicada al dividend:

http://www.televisiondigital.es/DividendoDigital/Paginas/que-es-dividendo-digital.aspx

Tal i com expliquem al paper que presentem al RIPE@2014: ‘España llevó a cabo el apagón analógico televisivo el 3 de abril de 2010. Un año antes, anunció que reservaría la banda de 790-862 MHz. para servicios de comunicaciones electrónicas, a pesar de que en un principio no estaba previsto, puesto que la World Radiocommunications Conference (WRC) de 2007 de la ITU decidió dedicarla a comunicaciones móviles a partir de 2015 (o antes siempre y cuando no provocara interferencias). La Ley 2/2011, de 4 de marzo de Economía Sostenible contenía, en su artículo 51, la previsión de que esta banda de frecuencias se destinara principalmente a la servicios avanzados de comunicaciones electrónicas. (…) Esta banda debe quedar totalmente libre antes del 1 de enero de 2015, aunque el gobierno de Rajoy quería hacerlo a principios de 2014. A finales de mayo el gobierno central anunciaba que, tal y como estaba ya planificado, cada comunidad perdería uno de los MUX autonómicos que tienen (todas tienen 2 excepto Catalunya que tiene 3, dos públicos y uno privado)’.

De moment, semblava que es treballava només sobre la banda dels 800 però a la ITU World Conference de 2012 els plans van canviar una mica i alguns països van girar els ulls cap a la banda dels 700 MHz., la qual cosa vol dir ‘expulsar’ la radiodifusió tradicional (televisió, no ràdio en aquest cas) d’aquest rang de freqüències.

Un bon resum de tot plegat és al segon enllaç que suggereix Marko Ala-Fossi en el seu post.

Sembla que més gent és ara pendent del que passarà, es discutirà i es decidirà a la propera reunió internacional de la ITU que se celebrarà el 2015. La presa de consciència del problema arriba una mica tard i, malgrat que no sóc donada a usar els qualificatius ‘històric’ o ‘revolucionari’ amb la generositat amb què s’utilitzen avui en dia, certament el broadcast tradicional, la televisió (insisteixo, de moment no afecta la ràdio) té per davant uns anys difícils d’adaptació i supervivència.

Curiosament, aquest cop, l’amenaçada de mort no és la ràdio.

 

 

Email this to someoneTweet about this on TwitterShare on LinkedIn