EL FIL D’ARIADNA

Fa uns quants anys (així com 3 o 4) dos professors de la Facultat, Xavier Ribes i David Fernández, i jo mateixa vàrem estar parlant d’un projecte de repositori. La paraula no ens agradava massa però era la forma de fer-se entendre ràpidament en segons quins circuits docents. Tot just acabàvem de tancar una recerca (Recursos docents digitals elaborats amb Camtasia Studio pe als estudis de la Facultat de Ciències de la Comunicació) i no volíem que, com d’altres tantes coses, quedés en l’oblit. Vàrem escriure alguns articles i ho vem presentar també en algun Congrés, compartint així experiències amb docents d’altres universitats. Però volíem seguir fent coses en aquella línia.

La idea d’aquella recerca va sorgir fa molt de temps, quan alguns professors assajàvem formes diverses d’introduir les noves tecnologies a l’ensenyament universitari. Amb el temps, el que només era una idea es va anar polint fins a esdevenir un projecte que, finalment, va comptar amb l’ajut de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya. El projecte de Millora de la Qualitat Docent (2008MQD 00117) suposava la professionalització del que fins llavors no havia estat més que un cúmul d’esforços individuals i implicava també l’esforç de sistematitzar i reflexionar a nivell teòric sobre el que s’estava fent.

La finalitat última d’aquest projecte era disposar de recursos didàctics digitals, en un repositori, que servissin de suport a la tasca docent en els estudis de Comunicació, responent així a una necessitat que fa anys que experimenten els docents d’aquests estudis.

De tot plegat, va néixer El fil d’Ariadna, nom de reminiscències clarament mitològiques, que se’ns va ocórrer després d’un brainstorming, que ens va fer riure bastant. Tal i com diem a la pàgina web: “La voluntat d’ARIADNA no és, ni molt menys, tenir-ho tot. Sota cap concepte s’ha volgut substituir la tasca de grans professionals de molts sectors i països diferents que durant anys han estat elaborant bases de dades, moltes d’elles de referència internacional. Tampoc no hem volgut, ni s’ha pretès en cap moment, substituir o fer la competència a la nostra Biblioteca, també de referència internacional. Al contrari, s’ha intentat sumar esforços. (…) Finalment, s’ha intentat, en la mesura del possible, fomentar la cerca d’informació, això és, guiar els estudiants cap a les bases de dades o fonts de caire divers, però que la cerca sigui una tasca personal. Sovint s’oblida que un dels aspectes més importants de les tecnologies és saber com gestionar-les. No aprofitar la facilitat, rapidesa i ubiqüitat que ens proporcionen les noves eines que la digitalització ens ha portat seria un gran error. Deixar que aquesta mateixa facilitat, rapidesa i ubiqüitat anul·li la nostra capacitat de cerca, selecció i construcció de criteri encara ho seria més”.

Per això es diu el fil d’Ariadna, perquè no volem fer la feina a ningú, només oferir-li un fil i que vagi estirant. Actualment, David Fernández ja no és a la universitat i Xavier Ribes és Comissionat del Rector per a la Societat de la Informació, la qual cosa vol dir que, malgrat que de tant en tant m’envien alguna referència, el vaig alimentant jo. No m’amoïna gaire perquè, com dic, no es tracta d’omplir-lo perquè sí, de competir en nombre. Tampoc no em sabria greu si, finalment, esdevingués un ‘magatzem’ per a mi sola… o quatre més; al cap i a la fi m’obliga i m’ajuda a una tasca constant d’actualització.

Email this to someoneTweet about this on TwitterShare on LinkedIn